Hores baixes




 

Primer
de tot, moltes gràcies als comentaristes que donen suport al bloc i a la causa.
Molt especialment, un petoníssim per la nostra família d’Eivissa que s’ha
envalentit a deixar un comentari. Ha estat rebut amb molta il·lusió!

I ara,
amics i família, us he d’anunciar que els nostres pelegrinos estan
passant per hores baixes… que ningú s’alarmi, tard o d’hora havia d’arribar…
de moment ens consta que han dinat a Boadilla del Camino però una segona
butllofa ha irromput inesperadament al peu dret del nostre pare. Sembla
ser que aquest incident ha estat un petit detonant, la guspira que ha encès la
brasa… caram, vull dir que ja porten no sé quants quilòmetres a sobre i només
els faltava això per acabar de minvar-los les forces! Esperem que sigui
passatger.

A
continuació, una fotografia molt esperada que acaba d’arribar ara mateix.
Atenció!!! No apte per aprensius.

 

Home,
papa… ara entenem perquè tothom et volia tirar fotos a les cames!!

 

 

1 comentari

La primera butllofa

 

 

Al papa li ha sortit la seva primera butllofa! Està molt bé tenint en compte que aviat farà dues setmanes que camina. Actualment està a uns 247 quilòmetres de l’inici del camí, és a dir, en terres de Burgos.

Aquests dies ens explica l’èxit que tenen les seves cames! Ai, ai, ai, que totes les dones s’hi fixen! Serà per la seva complexió atlètica, o per les cremades que hi porta?

Allà on pot, el nostre pare dóna un petit cop d’ull al bloc. Està descobrint el món blocaire i al·lucina veient que altra gent que no coneix li doni ànims. Per part meva, gràcies també als que aneu seguint el bloc!

3s comentaris

informació gràfica




 

El papa ens escriu explicant
anècdotes i més anècdotes. Algunes ens fan saltar les llàgrimes de tant riure. Ahir
va arribar un missatge sense gaires explicacions però carregat de fotografies.

 

Aquí podem veure un
esplèndid paisatge:
 

 

 



 

Seguidament, una
habitació para caminantes

 

 

 

 



 

Els engranatges d’un
rellotge d’església:

 
 

 

 

Molt bé, molt bé. Molt
boniques però… hem de confessar que ens faries més feliços si ens enviessis
alguna foto de les teves panturrilles, que sabem que les portes
socarrimades!!!!

 

JAJAJAJAJA

 

 

 

2s comentaris

Il·lustració

3s comentaris

Des de Logroño

 

 

Tornem a tenir notícies! Ahir el papa va dormir en un alberg-comuna-hippie forrada de cors, pau i amor. Segons explica, al menjador, per conèixer el lloc on havíen de seure, els “hippies” havien retallat tot de cartolines de diferents colors en forma de cor, i hi havien escrit el nom de cadascú.

Avui, està a Logroño d’on ens envia algunes fotos:

Desactiva els comentaris

Primeres coneixences




 

Ah, família… ja som
divendres! Que ràpid que ha passat la setmana. Deu haver passat tan ràpida per
als nostres valents expedicionaris??

 

Segur que sí perquè
les notícies que rebem estan plenes d’anècdotes i de coneixences. De moment, el
personatge que més ha transcendit és el de l’esotèrica María. El papa va
escollir una carta del tarot: va sortir la mort! Una carta molt oportuna si
tenim en compte que el Camino és un llarg procés espiritual abans d’arribar a
Santiago i, un cop allà, renéixer.

 

Passem a aspectes
més tangibles. Sembla ser que, quan no caminen, els nostres dos amics aprofiten
per fer bona vida. Des d’aquí ens n’alegrem i brindem amb una copa de clarete.

 

 

 

Desactiva els comentaris

Prova de foc

Escoltem les primeres notícies amb emoció. Via mail o via mòbil, el primer que les rep les fa córrer de boca en boca.

A Roncesvalles són a temps d’assistir a la famosa missa de vuit on cinc capellans els hi donen la benedicció. Serà que en necessiten cinc, ni més ni menys…

 

 
A l’alberg hi dormen pets i roncs i cent quaranta persones més. A jutjar per la fotografia, es tracta d’un hospital ambientat en la Primera Guerra Mundial :-P
 

 
L’endemà no poden complir la primera etapa perquè els avisen que l’alberg de Larrasoaña està tancat. Mala sort. El camino manda. Les primeres fotos ens deixen desconcertats. El papa estava al mig de les ovelles?!?!??! Mmmmmh, fa de mal imaginar, no us sembla?? jeje
 

Desactiva els comentaris

Canviant de tema…



 

 

Canviant de tema…

¡¡El papa se’n va a
fer el Camino de Santiago!!

Aquest matí la mama i jo
l’hem anat a acomiadar a l’estació. Després de parlar-ne tant,
avui semblava que tot plegat fos una broma però, nono, aquesta
vegada no hi havia ni trampa ni cartró: el dia ha arribat!

Nervis i moltes rialles.
A l’andana fins i tot hem arribat a treure el mocador per fer-lo
voleiar en senyal de comiat. No li digueu a ningú, però durant
aquest mes tindré sempre el dipòsit de la gasolina ple en cas que
l’haguéssim d’anar a rescatar a qualsevol banda… Bestieses!
Que no l’heu vist a la foto? Quin porte! Quina figura!

Tot està llest.

El camí fins a
Finisterre acaba de començar!

Escrit per Mery Cherry

Desactiva els comentaris

Canviant de tema…



 

Canviant de tema…

¡¡El papa se’n va a fer el Camino de Santiago!!

Aquest matí la mama i jo l’hem anat a acomiadar a l’estació. Després de parlar-ne tant, avui semblava que tot plegat fos una broma però, nono, aquesta vegada no hi havia ni trampa ni cartró: el dia ha arribat!

Nervis i moltes rialles. A l’andana fins i tot hem arribat a treure el mocador per fer-lo voleiar en senyal de comiat. No li digueu a ningú, però durant aquest mes tindré sempre el dipòsit de la gasolina ple en cas que l’haguéssim d’anar a rescatar a qualsevol banda… Bestieses! Que no l’heu vist a la foto? Quin porte! Quina figura!

Tot està llest.

El camí fins a Finisterre acaba de començar!

 
 
- Mery Cherry -



2s comentaris

Canviant de tema…


Canviant de tema…  

¡¡El papa se’n va a fer el Camino de Santiago!!

Aquest matí la mama i jo l’hem anat a acomiadar a l’estació. Després de parlar-ne tant, avui semblava que tot plegat fos una broma però, nono, aquesta vegada no hi havia ni trampa ni cartró: el dia ha arribat!

Nervis i moltes rialles. A l’andana fins i tot hem arribat a treure el mocador per fer-lo voleiar en senyal de comiat. No li digueu a ningú, però durant aquest mes tindré sempre el dipòsit de la gasolina ple en cas que l’haguéssim d’anar a rescatar a qualsevol banda… Bestieses! Que no l’heu vist a la foto? Quin porte! Quina figura!  

Tot està llest.

El camí fins a Finisterre acaba de començar!

Desactiva els comentaris