Ahir el papa ens va enviar un missatge-post per poder-lo penjar al bloc:
Bé, ahir va ser El
Gran Dia per molta gent: l’arribada a Santiago.
Va ser un dia molt especial per
tot el grup, eren trenta dies justos de caminada i prop de 800 kilòmetres
caminats un a un, pas a pas. La primera cosa, anar a buscar la Compostelana, en
un primer pis. Era curiós veure les cares d’expectació dels que ens esperàvem
fent cua a l’escala i comparar-les amb la dels que ja baixaven amb la
Compostelana als dits i un somriure d’orella a orella. Després la missa,
solemne, amb Botafumeiro inclòs. Van tornar a anomenar els peregrins que hi
havia, d’on eren, i on havien començat. "Desde Roncesvalles, de Barcelona,
siete". Quan sents això se’t fa un nus al coll…
I després el dinar amb
la colla, érem sis, dins de l’austeritat del peregrí, no hi faltava de res,
rematat amb orujos de tots el colors. I per fi els comiats, fins i tot
amb els que durant el camino a penes ens parlàvem, aquest dia ens demanàvem de
fer-nos fotos els uns amb els altres. Encaixades de mans sinceres, abraçades,
abraçades de fer posar la pell de gallina i de provocar alguna llàgrima mal
dissimulada… i això és tot.
Ara, aquest pobre peregrí, continua caminant tot
sol cap a Finisterre, Fisterra, que diuen aquí. Si Déu vol, abans de 24 hores
hauré complert el meu objectiu de feia molts anys. Ja us ho
explicaré.
