100 quilòmetres fins a Santiago de
Compostela senyores i senyors!!!
En realitat, el meu germà ja fa temps
que va fer la vinyeta de dalt, sense imaginar que el nostre pare
estaria en tan bona forma i tant animat com està! Els queda caminar
demà, dilluns, dimarts, una miqueeta de dimecres i ja hauran arribat! Bé, hem de tenir en
compte que l’objectiu (ja ho diu el bloc) és arribar fins a
Finisterre, així que encara faltaran uns dies més, però
pràcticament el camino ja es podria donar per acabat.
I en part em sap greu, perquè si el
camí s’acaba, també vol dir que haurem d’escriure l’últim post del
bloc, i per tant deixarem d’il·lusionar-nos cada vegada que algú
deixa un missatge de suport. Sapigueu quan el papa ens envia un mail
o ens truca, sovint ens explica que al·lucina amb els comentaris, i
es disculpa per no poder respondre.
Vinga, ànims que falta una setmana
justa per arribar a casa!
Hola!
Sóc la menxu, des de terres Solsonines saborejant un tallicó de llangonissa! jijiji
Quan tornis, a la nevera hi tenim una petita sopresa 8-D~
)
(tot i que no ens n’hem pogut estar i l’hem encetada avui